Amsterdam. A falta de visitar alguns museus, les nostres visites antropològiques tenen com objectiu principal la ciutat, la gent, com viuen, com son, com vesteixen, com es comporten, com transiten, que mengen, que ofereixen als turistes. A que dit així sembla molt diferent que descriure-ho com senzillament passejar ?. Per aquest motiu i per falta de temps en les nostres visites “llamp” no contemplem o prioritzem la visita a museus, deixant a l’aire la possibilitat en un futur de tornar aterrar aquestes ciutats, cada una d’elles entranyables i úniques, incomparables però al mateix temps sempre amb més o menys encert caure en la categorització de més preferibles unes sobre les altres… segur que te molt a veure amb la ciutat, el tracte en general rebut, les facilitats per trobar atractius, per com està tot ordenat, senyalitzat, disposat.
Tornar a ciutats on has estat, t’ofereix la percepció que tu ja formes part d’allò i et sents un més.
Absents de Van Gogh i altres entre ells d’Anne Frank (http://www.annefrank.org/es/), una horeta de cua no la treu ningú per poder entrar, Amsterdam és d’aquelles ciutats que et dona la possibilitat de viure-la al 100% el carrer. Els seus ciutadans a falta d’espai aprofiten qualsevol excusa per llançar-hi. Quin temps que hem trobat!. Sol i una temperatura d’estiu en ple més d’abril. Fins i tot els d’allà “flipaven”.
Les típiques cases on predomina la verticalitat per falta d’espai, també és veu reflectit en els seus interiors. Escales molt pronunciades amb esgraons molt estrets. Com les cases de Mura!.
Ascensors no aptes per talles grans. Cases de diferents colors que donen alegria a la vista sense arribar al “cutrísme”. Poques façanes fetes “caldo”, ah! i fantàstic observar l’angle de la façana respecta el terra. Les façanes no tendeixin a 90°. Estant lleugerament inclinades. Segons expliquen les guies això és per facilitar a traves d’unes politges molt comunes a les façanes, l’accés dels mobles, doncs com ja he dit les escales, son pel que son es a dir per persones aficionades a l’art de l’escalada i no estan precisament dissenyades per pujar grans “trastos”.
Amsterdam és molt més que prostitució, drogues i coffe-shops. Sota el meu parer, aquests símbols no aporten gaire més aviat resten. Altre discussió que donaria per molt seria la “regulació” dels dos fets, però d’aquí a que sigui un reclam jo crec que empitjora la imatge d’una ciutat que a partir de les 10h de la nit en certs carrers del centre prioritzen els “passats de voltes” o els grupets típics de “cutre” acomiadada de solter. Comentari carca?. Si. Però fomentar l’ús de les drogues “tobes” més que fer patent una realitat és incitar a la gent immadura, que no vol dir tant sols adolescent, al consum habitual com si és tractes, per ser herba de prendre una camamilla o una menta infusió… i si, l’alcohol també és un perill sobretot al seu us habitual, descontrolat i tendint a l’alcoholisme, deixo aquesta reflexió per que és l’excusa habitual d’un “porrero” (consumidor habitual/diari/a tot hora) que és tant dolent les drogues com el mal ús de l’alcohol, completament d’acord. És allò que diuen una copeta del vi al dia no és el mateix que una ampolleta al igual que un “porret” el dia si que fa trontollar més d’una neurona i sovint no acaben sent un diari si no dos o tres o quatre...
Els canals és un dels principals atractius de la ciutat. Unes vies fluvials que acaben de guarnir aquests entranyables carrers i que recorden la sinònima Italiana exceptuant les males olors, doncs a Amsterdam sovint buiden una part important del cabal que allí s’estanca i la renoven per evitar la ferum de les aigües que no circulen, com poden ser les dels Rius.
Les bicicletes a Amsterdam a més a més de moltes altres coses sobretot son un fet racional i pràctic. El desnivell és quasi nul, la ciutat esta prou adaptada per aquest ús i la consciencia ciutadana és total, fins el punt de que aquest mitjà te tota la prioritat en qualsevol encreuament o canvi de sentit. Es curiós veure com els cotxes quan giren a la dreta es paren i s’asseguren dues vegades de que no ve cap ciclista pel carril bici (que es troba a la dreta) però fins i tot els autobusos i tramvies (trams) vigilen molt la invasió per falta de costum dels turistes que també fan d’aquest mitjà de transport un atractiu més d’una ciutat que ha estat molt hàbil en aprofitar tot allò que l’envolta i que forma part de la seva quotidianitat per vendre’s. Així doncs dit això totalment desaconsellable per anar visitar-la amb cotxe i/o taxi. Amb el transport públic, a peu i si no espanta l’aigua amb bicicleta més que suficient i molt gratificant per veure la ciutat i els entorns.
Diuen que en els canals d’Amsterdam una important part de la població hi viu. En vaixells o cases flotants es veritat que també si troba un dels símbols de la ciutat. En el passat poder una alternativa bohèmia-hippie, ara una oportunitat heredada o només en mans de privilegiats amb recursos economics.
El temps… un altre cop. Per ser pràctics varem visitar en un dia tres poblacions típiques d’aquesta zona d’Holanda. Des de l’estació central d’Amsterdam surten autobusos a diferents parts. Nosaltres varem triar el 110 que porta a la part nord-oest. Objectiu, Volendam. Fins l’any mil el mar del nord a través del seu riu principal Amstel feia d’aquestes viles costeres, el seu mitjà de subsistència, la pesca. Sembla que a partir de l’any 1000-1200 i degut al desnivell i les nombroses inundacions i problemes que això provocava per tot Holanda, la majoria de poblacions varen començar a tancar l’entrada directa del mar mitjançant dics. Molts d’aquests pobles pesquers varen reinventar a mesura que ja no podien viure de forma quotidiana de la pesca, la seva manera de sobreviure com és Volendam i Marken, i varen transformar els pobles en petits museus antropològics. Dues petites poblacions per passejar i trobar tots els records i “souvenirs” que vulguis. Menjar-te la típica arengada crua a l’estil calçot, és a dir l’agafes (te la serveixen neta i sense cap) i començant per la part del cap te la cruspeixes tota o si no ets tan atrevit te la donen tallada prèviament a trossets… ull viu és peix cru i com a molt acompanyat d’una mica de ceba crua i uns tallets de pepino agre-dolç.
Un circuit típic es anar amb autobús fins a Volendam i allí agafar un bitllet només d’anada (single) de les embarcacions que hi ha al petit port (tipus “golondrinas” de Barcelona) fins Marken per tornar un cop visitada, amb l’autobús de nou a Amsterdam. Per optimitzar el bitllet de l’autobús fins i tot visitar altres poblacions del voltant es pot adquirir en el mateix conductor de l’autobús un bitllet que és diu Waterland tiquet que per 9€ (abril del 2011) es pot fer servir tantes vegades tot el dia com és vulgui per aquest sector d’Holanda. A tall d’anècdota, varem dinar a Volendam uns entrepans i petits recipients amb peix fregit (musclos, lluç, gambetes, calamars…) que venen a diferents establiments, tipus xurreries ambulants, que es pot trobar pel carrer principal.
Com vaig llegir a un bloc, a mi tampoc em sembla que siguin viles d’ús quotidià vull dir que son habitatges tant perfectes, ordenats i nets que semblen més de cap de setmana o ús mercantil, no se si m’explico... no imagino a ningú vivint al poble espanyol de Barcelona?.
Un altre visita típica i que no ens varem perdre és la visita els molins Zaanse Schans. S'hi pot arribar amb diferents trens que surten de l’estació central d’Amsterdam. Només s’ha de tenir cura per que hi ha trens que no paren a totes les estacions. Allí si troba una bona mostra de diferents molins típics d’Holanda per diferents finalitats. Ara només es tracta d’un museu a l’aire lliure gratuït. Son molins que es varen portar de diferents llocs d’Holland expressament aquí per que es poguessin conservar i ensenyar, es a dir perpetuar.
A l’entrada de la zona vas caminant i de sobte un pont et convida a entrar a una petita caseta-tenda d’un fabricant de formatges, el camí quasi sembla que t’obliga per que et porta cap allí. No estàs obligat a res però al final, txan, txan si no has comprat cap formatge ni altres productes et venen uns batuts mega ecològics que no n’hi de cap tipus i un assortiment de gelats que només trobes en tipus sandy de nata amb xocolata o nata i caramel… en fi una excusa per cruspir-te un “geladet”.
El dia que varem dedicar a Amsterdam, varem passar per la tarda pel barri Roig de passada... si, de passada, no era de nit que hi farem, però suficient per veure les “senyores que fumen” en els famosos aparadors amb un llumet vermell a sobre de l’article i que dona nom al barri. Res a dir, poder fins i tot mentre sigui controlat en tots els sentits una bona idea per evitar la prostitució descontrolada i en molts casos que donen peu a la practica obligada, sense reconeixement i drets laborals de cap mena. Vaig llegir que sembla hi ha noves expectatives especulatives per aquest barri, en fi poc a comentar, criticar o debatre sense més informació.
Com ja he comentat, els ciutadans d’Amsterdam no estan acostumats al bon temps i solet i quan aquest surt i la temperatura s’eleva una mica surten a gaudir del carrer i els parcs, molt nets i cuidats que hi ha per la ciutat. Nosaltres varem visitar Vondelpark i Oosterpark. Que guapos!. A Vondelpark i varem fer unes sessions de running matinal i posteriorment junt a Oosterpark una visita amb bicicleta i és que amb molta cura per que no estem acostumats al seu desordre, ordenat, fer un dia de ruta turística a sobre d’una bicicleta no tant sols et convida a viure la ciutat com ells la viuen si no fins i tot a fer del temps, una magnitud més controlable, vull dir que gaudeixes de la gratitud de moure’t en bicicleta i al mateix temps cobrir més espai en poc temps. Pots visitar la fira tipus “encants” on s’hi pot trobar de tot de segona o tercera o quarta mà des de monos de feina de la casa Ford que encara tenen petits restes de grassa fins a botes i roba militar de tota mena, vinils, penjadors, rellotges, en fi una autentica fira de ferralla i curiositats vintage. També es pot visitar un fantàstic mercat de la flors, places com la Dam o Waterlooplein (que per cert encara no se ben be quina es de les que varem visitar) i sobretot gaudir, si l’edat t’ho permet, de cervessetes a les moltes terrasses que pots trobar, sucs de fruita que al Xavi Bigordà el varen enamorar i la molta presencia de fruita a tot arreu.
Per menjar, cap problema. Restaurants de tota mena i menjar per tots els gustos, vegetarians, italians, argentins, Mcdonalds, Wok’s take away i una infinitat de possibilitats que dona per totes les butxaques, fins i tot d’altres més alternatives que no varem ni cercar, com segons sembla existeixen, restaurants okupes que ofereixen “jalamenta” per baix cost. No podem opinar.
Poder el bon temps va frenar-nos d’entrar en un dels molts coffe-shops on no tant sols hi pots trobar “porrets” si no altres encants que deixarem per aquesta futura i poder nova visita a la ciutat bohèmia dels colors.
Amsterdam va obrin les seves portes a noves maneres d’entendre la ciutat i cerca un equilibri entre la permissivitat i el tot s’hi val. Entre les rastres ecològiques i les rastres Llongueres, entre els okupes per dignitat i els okupes “de ara truco el papa que em falten peles”, entre una nova oportunitat i un com deia el PepeToni “supervivent”, entre un holandes i nou benvingut. Grans debats socials s’obren diàriament en aquesta ciutat on no fa tant era la meca del llibertinatge i ara creu que cal un entorn “més controlat”. Una de les moltes ciutats europees que obre les seves portes a tots aquells que tinguin quelcom oferir sense mirar colors, ni procedències, sense prejudicis, sense a priori diferencies... tots per viure amb certa llibertat, una llibertat que va ser la porta d’entrada i que ara cal establir nous punts de partida i nous punts d’arribada, molt a dir, poc a discutir, sense més dades...només concloure amb un M'ENCANTA AMSTERDAM!
