diumenge, 17 d’octubre de 2010

És Roma?

Com diria una camiseta que m'he comprat aquest estiu: català per naturalesa, espanyol per coacció!.

D'alguna cosa te que servir, així doncs aprofitant el pont de la festivitat de la hispanitat o la Pilar, motxiletes que no superin els 10 quilos, que si no el papa Rainair et deixa a terra i Núria i Xavier, cap a Roma.

Per començar amb emoció el viatge, el divendres a les 8h del matí m'acabo d'assegurar que sense DNI no pots embarcar, macassum. Fa temps que no sé on pare... clar jo emocionat amb les consultes independentístes vaig pensar, collons per què buscar-lo si d'aquí quatre dies ja tindré el nostre. Però sembla que no, que això va per llarg, començant entre altres per l'amic Montilla, que cada dia em cau més be: MIRA QUE ES BONA PERSONA!.

Que no tenia DNI, per dir-ho clar!. Si ja ho se soc un deixat, però cony si el permís de conduir és com el cosí germà. Doncs no, que tingueu clar que encara que estigueu dins la comunitat europea per viatjar necessiteu el DNI i si no aneu amb avió però teniu un accident o us foteu en algun sarau si no porteu aquest document, ja podeu anar preparant el culet.

Doncs mira com son les coses, Sabadell capital competència de Terrassa i la policia nacional, aquella que anys adolescents vestits de gris o blau després, era la policia repressora em solucionen el marro i un dia abans amb tres hores.... el Xavi torna estar degudament documentat a "l'espanyola".

Després de tantes accions pàtries, per compensar-ho com bons catalans i mirant sempre l'euro, un servidor i la Núria compren bitllets "low cost" i a les tantes de la matinada direcció aeroport de Girona, prèvia facturació on-line i Roma preparat que dos turistes més venen a trepitjar les teves ruïnes.

Es ben veritat que Roma es una ciutat-museu. Ciutat per que ho és i museu per que has de pagar fins i tot per veure unes pedres tirades a terra que al tercer dia ja dubtes si son de veritat o les ha fotut allí el tio Paco per poder-les encerclar i posar un tiu a la porta per que sant paganini et deixi veure quelcom.

Conyes a part i com totes les ciutats amb les seves singularitats entre Ben-Hur del Charlton Heston i Gladiator de Russell Crowe es ben cert que no pares de transportar-te constantment als inicis de l'imperi Roma que va arribar ocupar quasi tota Europa i bona part d'Africa.

Es un constant viure el present i el passat gràcies com no a les pel.lícules que de petits tantes vegades havien format part de les nostres tardes del dissabte i les festes de Nadal. Pel.lícules que poder ara només podem tornar a veure a les festes de Nadal i que en primer lloc ens desperten aquell un "altre cop" però que en el fons quan no ens veu ningú no podem deixar de donar un cop d'ull per retornar a la infantesa i si algú ens enganxa dir "es que no fan res més!".

Roma amunt, Roma avall dues línies de metro que en forma de creu et donen la possibilitat de dirigir-te quadraticament per Roma, tramvia i bus. Nosaltres la vàrem petejar a peu, excepte el tercer dia que la Núria no es va voler perdre la piràmide Cestia i jo ja estava rebentat i vàrem tornar al centre amb metro per unnnn euuurrrooooooo (com diria el Nuñez del Krakovia! per persona.

Esglésies per tot arreu que ben sigui dit son petits expositors de pintures impressionants estàtues de marbre, llocs emblemàtics i fonts que sempre hem tingut presents en postals, reportatges, pel.licules... o llocs que han acollit aficionats futboleros en finals memorables, com la del Barça de les sis copes.s És Roma Pou?

Entre petejada i petejada l'hora del nyam, nyam. Trenquem tòpics les bones pizzes avui ja no tant sols es troben a Roma... i les dolentes també es troben a Roma, dit d'altre manera que si voleu menjar com deu mana tal i com va trobar la Núria a la pàgina de la cuina vermella la millor manera d'assegurar "el tanto" es anar aquells petits restaurants que posi entre altres "cuina romana". Us deixem dues adreces que vàrem treure de la cuina vermella on us garantim èxit segur sobretot el restaurant Marco's, per un cost per dues persones d'entre 60€ que va valer el Edy (més "pigeta")  i 45 el Marco's... brutal, si us agrada la sopa no us perdeu el que ells en diuen mennestra i si aquell dia tenen bacallà amb castanyes mammmmmma miaaaaa!.

Edy
Viccolo del Babuino 4 
(Al costat de la basílica Sta Maria Popolo)
Entenen el castellà i son prou atents. El menjar molt bo.

Marco's
Via del Moro 53
Situada al Trastevere

Ostres el Trastevere. Res a veure amb la Roma dels monuments però com suposo totes les ciutats europees un reconet molt maco amb carrers estrets on sembla que visquis l'autentic esperit romà dels anys 60 i em centro amb aquesta dècada de la vespa i els gelats per no barrejar-ho amb la Roma del Colosseum, la fontana di trevi o la città del vaticano...

En fi que això no és una guia turística i evidentment que sempre recordaré la plaça i la basílica de Sant Pere al igual que tampoc tinc cap mena de remordiment per no haver fet cua, ni pagar per veure la capella Sistina.

Més consells: una  bona guia, arribar documentats o cercar un guia de paganini si no com molts turístes us perdreu aquells petits detalls que acaben de guarnir el pastís o a no ser que sigueu uns deixats com com jo que amb una imatge més genèrica i guia de la biblio en mà ja en te prou i no em calen els detalls tipus en aquest palauet hi havien unes donzelles verges que s'encarregaven de que no s'apaguéssin les flames que protegien Roma i en cas de que arribessin a ser infidels perdent la seva virginitat abans dels 30 anys eren lapidades o com el palau que va construi Mussolini a la Via dei fori imperiali davant del Colosseum per poder veure'l cada dia amb detall. Suposo que no li agradava fer cues.

Després de tres dies i mig destrossat i la Núria com si hagués acabat d'arribar avió i camí de Girona que s'ha dit. A Roma hi ha dos aeroports. Si aneu al de Ciampino, és un aeroport petit molt fàcil de moure't no hi arriba metro i només podeu anar fins a Roma ciutat amb bus municipal i fer transbord amb metro fins el centre o amb uns autobusos que es diuen Terravision. Una cadena que s'estan ubicant a les principals ciutats europees i que poder puja una miqueta més però et soluciona molt be el tema del desplaçament sense un cost tant elevat com per exemple un taxi... seria una solució econòmica prou interessant entre el taxi i el transport pur municipal.

Tres dies fantàstics en parella amb les seves anècdotes, imatges i experiències... encara que les fotos on surto, diu la Núria que semblava que no tingués amics. Ostres les fotos tant que les gaudeixes a casa i tanta mandra que fan posar-t'hi be!