divendres, 10 de desembre de 2010

Felicitació de Nadal

Aquest matí parlava amb uns clients sobre el “perill” que comporta el silenci dels cotxes elèctrics. Es tal el silenci que països com japó han tret productes per aquest tipus de vehicle per fer soroll i que el transeünt el senti venir.

Ens passem una gran part del nostre temps lliure cercant tranquil·litat, serenor, bon rotllo, que si feng shui, que si relaxació, que si meditació... i quan la tecnologia ens apropa en el nostre dia a dia una millora qualitativa, cerquem quelcom que ho contraresti. Curiós, si més no.

No serà que el problema el tenim els propis éssers humans?. Sembla mentida que estiguem tant tancats en el nostre propi mon, que faci falta senyals acústiques per tot el nostre voltant per assabentar-nos que no ens trobem sols.

Ahir la filla d’un d’aquests senyors que compartíem inquietuds aquest matí, la varen empentar per robar-li el mòbil a una parada d’autobús repleta de gent on ningú va fer el mínim i pocs menys es van interessar per què li havia passat.

Sumits en la contemplació del meu jo, veiem com passen coses el nostre voltant mentre seguim caient de forma vertiginosa en una introspecció que de mica en mica ens retorna a l’origen més essencial, però no el de la senzilles si no el de la pròpia soledat de l’animal més irracional.

Ens preocupem dels que passen gana, dels que necessiten ajuda per una desgracia, per una malaltia... tant sols quan ens sentim moguts per la multitud, com quan arriben per exemple les famoses campanyes de sensibilització nadalenques (menys mal, encara) però ni tant sols ens alterem per allò que li succeeix el que es troba a menys de deu centímetres del nostre costat.

Accions tant senzilles com un bon dia quan anem a cercar el pa cada matí, teniu el meu seient en un transport públic davant una persona que físicament ho necessita o esperar el nostre veí quan el sentim entrar al replà i ja som a l’ascensor abans d’anar deliberadament ràpid per no compartir-lo, son accions que des de la llunyania semblen ben normals però que en canvi la gran societat de les constants multi mega comunitats virtuals (facebook, twiter...) ultra informades a l’instant sembla està oblidant… estem destruint paradoxalment en l’era de la informació, la més humana de les virtuts, la comunicació amb els cinc sentits cara a cara.

En fi… la meva felicitació de Nadal aquest any només la volia acompanyar d’un toc d’atenció vers la fragilitat en la que ens trobem immersos, posant en perill l’essència de les persones que entenc hauria de reposar sobre pilars com l’educació, el sentit comú, el saber estar i l’oportunitat de fruir del silenci essent conscients del que passa al nostre entorn, és a dir desperts!.