dimecres, 27 d’abril de 2011

Mercat lliure de l'energia elèctrica...agafat que fa por!


Aclarim en aquest punt per si algú ho desconeix que és una comercialitzadora i que és una distribuïdora. La distribuïdora és l’empresa encarregada de fer arribar l’energia elèctrica fins a casa nostra és qui genera l’energia i aprofitant les xarxa elèctrica distribueix l’energia, per exemple a Catalunya hi ha varies distribuïdores però la principal a nivell estatal i a Catalunya és Red eléctrica, o un altre distribuïdora que a Catalunya no te xarxes elèctriques per que no genera seria IBERDROLA per exemple i la comercialitzadora és l’empresa que ens ven l’energia el símil en telefonia seria Telefònica Espanyola seria la propietària de les línies que porten el telèfon fins a casa i Ono, Movistar (telefònica), Jazztel etc les comercialitzadores. Red eléctrica en alta tensió venen la corrent a les comercialitzadores i aquestes ofereixen diferents tarifes als usuaris finals, nosaltres. Ara be si la distribuïdora també te comercialitzadora, tot i que teòricament està regulat fins i tot per la comunitat europea, oi que fa mal pensar si realment tot això algú no ho controla? No fa mal pensar?... doncs segueixo.

Ara arriba la segona gran sorpresa. ENDESA la principal distribuïdora elèctrica d’Espanya i única de Catalunya (pràcticament) esta canviant tots els comptadors, en un primer inici d’us domèstic és a dir model monofàsic o trifàsic directa, el que és coneixen crec com tipus 4 i 5. Aquests comptadors s’estan substituint per que en un futur, gracies a una tecnologia que és diu PLC, hi haurà la possibilitat de fer la mesura del comptador (el que ara fa un Sr de tant en tant casa per casa) a traves de la xarxa elèctrica (disminució de costos, acabar amb les lectures estimades, ràpida i real recollida de dades...) i també és podar oferir serveis al instant com per exemple un increment de potencia o el tall del subministra, qui per exemple no pagui, a través de la mateixa xarxa elèctrica a l’instant i sense desplaçaments, és el que es coneix en termes tècnics telemesura i telegestió. Be doncs tots aquests comptadors que s’han de canviar es troben aproximadament, si la meva informació no és errònia al voltant de 17 milions de comptadors.

A Catalunya hi ha empreses que fabriquen aquests comptadors amb aquesta tecnologia des de fa més de cinc anys. Empreses capdavanteres en tecnologia i recerca, empreses que donen directa o indirectament feina a més de 800 persones, propietat totalment catalana, empreses que se les veuen i desitgen per lluitar contra el low-cost asiàtic i que gràcies a molt esforç i nova reinversió en I+D son tecnològicament tant competitives com qualsevol empresa de l’estranger, com per exemple, Circutor de Viladecavalls, es a dir tenim A CASA NOSTRA tecnologia, producte i solució a la demanda del mercat actual.

Be doncs, els Srs de ENDESA decideixen comprar aquests comptadors a un sol fabricant amb un protocol de comunicacions propi d’aquest fabricant TANCAT (sense opció a altres solucions sinònimes) o dit d’altre manera no deixa posar cap altre comptador que sigui de cap altre fabricant amb cap altre protocol que no sigui el d’aquest fabricant. En voleu més?. Aquest fabricant és ITÀLIA!.

Conclusió per si no m’explica’t be. Si tenim un sol fabricant amb un protocol propi i no deixa posar cap altre comptador amb un protocol obert per tots els comptadors el que esta fent es blindar el mercat dels comptadors. Qui vulgui comprar a un comptador… a quin preu el comprarà si només n’hi ha un al mercat?

En un moment de crisis com l’actual, com pot ser que s’aposti per una empresa estrangera i es barri l’oportunitat a les empreses catalanes o espanyoles?. I més encara, com pot ser que ningú digui res o ho denunciï?. No sembla increïble?. Des d’estaments polítics, fins estaments oficials (Indústria, comitè nacional de energia, etc) tots fan la vista grossa a un mercat lliberitzat que un cop més ens demostra que és una farsa.

En quan el preu i les possibles alternatives vers les comercialitzadores hem de pensar que un cop estigui el mercat preparat amb aquest nous comptadors poder podran oferir més serveis i fins i tot més diversitats de preus, però vist el panorama, moltes coses han de canviar aquest monopoli encobert.

Si les xarxes de distribució tenen propietat, difícilment tindrem un mercat autènticament lliberitzat, mentre tinguem uns politics que no “protegeixen” obligant si cal a les distribuïdores els fabricants nacionals, difícilment sortirem de la crisi.

Poder si que arribarà un moment que de tant caure, no ens aixecarem.

Algú ho havia de dir…

dilluns, 25 d’abril de 2011

Amsterdam: la ciutat dels canals i la bicicleta.

Amsterdam. A falta de visitar alguns museus, les nostres visites antropològiques tenen com objectiu principal la ciutat, la gent, com viuen, com son, com vesteixen, com es comporten, com transiten, que mengen, que ofereixen als turistes. A que dit així sembla molt diferent que descriure-ho com senzillament passejar ?. Per aquest motiu i per falta de temps en les nostres visites “llamp” no contemplem o prioritzem la visita a museus, deixant a l’aire la possibilitat en un futur de tornar aterrar aquestes ciutats, cada una d’elles entranyables i úniques, incomparables però al mateix temps sempre amb més o menys encert caure en la categorització de més preferibles unes sobre les altres… segur que te molt a veure amb la ciutat, el tracte en general rebut, les facilitats per trobar atractius, per com està tot ordenat, senyalitzat, disposat.

Tornar a ciutats on has estat, t’ofereix la percepció que tu ja formes part d’allò i et sents un més.

Absents de Van Gogh i altres entre ells d’Anne Frank (http://www.annefrank.org/es/), una horeta de cua no la treu ningú per poder entrar, Amsterdam és d’aquelles ciutats que et dona la possibilitat de viure-la al 100% el carrer. Els seus ciutadans a falta d’espai aprofiten qualsevol excusa per llançar-hi. Quin temps que hem trobat!. Sol i una temperatura d’estiu en ple més d’abril. Fins i tot els d’allà “flipaven”.

Les típiques cases on predomina la verticalitat per falta d’espai, també és veu reflectit en els seus interiors. Escales molt pronunciades amb esgraons molt estrets. Com les cases de Mura!

Ascensors no aptes per talles grans. Cases de diferents colors que donen alegria a la vista sense arribar al “cutrísme”. Poques façanes fetes “caldo”, ah! i fantàstic observar l’angle de la façana respecta el terra. Les façanes no tendeixin a 90°. Estant lleugerament inclinades. Segons expliquen les guies això és per facilitar a traves d’unes politges molt comunes a les façanes, l’accés dels mobles, doncs com ja he dit les escales, son pel que son es a dir per persones aficionades a l’art de l’escalada i no estan precisament dissenyades per pujar grans “trastos”.

Amsterdam és molt més que prostitució, drogues i coffe-shops. Sota el meu parer, aquests símbols no aporten gaire més aviat resten. Altre discussió que donaria per molt seria la “regulació” dels dos fets, però d’aquí a que sigui un reclam jo crec que empitjora la imatge d’una ciutat que a partir de les 10h de la nit en certs carrers del centre prioritzen els “passats de voltes” o els grupets típics de “cutre” acomiadada de solter. Comentari carca?. Si. Però fomentar l’ús de les drogues “tobes” més que fer patent una realitat és incitar a la gent immadura, que no vol dir tant sols adolescent, al consum habitual com si és tractes, per ser herba de prendre una camamilla o una menta infusió… i si, l’alcohol també és un perill sobretot al seu us habitual, descontrolat i tendint a l’alcoholisme, deixo aquesta reflexió per que és l’excusa habitual d’un “porrero” (consumidor habitual/diari/a tot hora) que és tant dolent les drogues com el mal ús de l’alcohol, completament d’acord. És allò que diuen una copeta del vi al dia no és el mateix que una ampolleta al igual que un “porret” el dia si que fa trontollar més d’una neurona i sovint no acaben sent un diari si no dos o tres o quatre...

Els canals és un dels principals atractius de la ciutat. Unes vies fluvials que acaben de guarnir aquests entranyables carrers i que recorden la sinònima Italiana exceptuant les males olors, doncs a Amsterdam sovint buiden una part important del cabal que allí s’estanca i la renoven per evitar la ferum de les aigües que no circulen, com poden ser les dels Rius.


Les bicicletes a Amsterdam a més a més de moltes altres coses sobretot son un fet racional i pràctic. El desnivell és quasi nul, la ciutat esta prou adaptada per aquest ús i la consciencia ciutadana és total, fins el punt de que aquest mitjà te tota la prioritat en qualsevol encreuament o canvi de sentit. Es curiós veure com els cotxes quan giren a la dreta es paren i s’asseguren dues vegades de que no ve cap ciclista pel carril bici (que es troba a la dreta) però fins i tot els autobusos i tramvies (trams) vigilen molt la invasió per falta de costum dels turistes que també fan d’aquest mitjà de transport un atractiu més d’una ciutat que ha estat molt hàbil en aprofitar tot allò que l’envolta i que forma part de la seva quotidianitat per vendre’s. Així doncs dit això totalment desaconsellable per anar visitar-la amb cotxe i/o taxi. Amb el transport públic, a peu i si no espanta l’aigua amb bicicleta més que suficient i molt gratificant per veure la ciutat i els entorns.

Diuen que en els canals d’Amsterdam una important part de la població hi viu. En vaixells o cases flotants es veritat que també si troba un dels símbols de la ciutat. En el passat poder una alternativa bohèmia-hippie, ara una oportunitat heredada o només en mans de privilegiats amb recursos economics.

El temps… un altre cop. Per ser pràctics varem visitar en un dia tres poblacions típiques d’aquesta zona d’Holanda. Des de l’estació central d’Amsterdam surten autobusos a diferents parts. Nosaltres varem triar el 110 que porta a la part nord-oest. Objectiu, Volendam. Fins l’any mil el mar del nord a través del seu riu principal Amstel  feia d’aquestes viles costeres, el seu mitjà de subsistència, la pesca. Sembla que a partir de l’any 1000-1200 i degut al desnivell i les nombroses inundacions i problemes que això provocava per tot Holanda, la majoria de poblacions varen començar a tancar l’entrada directa del mar mitjançant dics. Molts d’aquests pobles pesquers varen reinventar a mesura que ja no podien viure de forma quotidiana de la pesca, la seva manera de sobreviure com és Volendam i Marken, i varen transformar els pobles en petits museus antropològics. Dues petites poblacions per passejar i trobar tots els records i “souvenirs” que vulguis. Menjar-te la típica arengada crua a l’estil calçot, és a dir l’agafes (te la serveixen neta i sense cap) i començant per la part del cap te la cruspeixes tota o si no ets tan atrevit te la donen tallada prèviament a trossets… ull viu és peix cru i com a molt acompanyat d’una mica de ceba crua i uns tallets de pepino agre-dolç. 


Un circuit típic es anar amb autobús fins a Volendam i allí agafar un bitllet només d’anada (single) de les embarcacions que hi ha al petit port (tipus “golondrinas” de Barcelona) fins Marken per tornar un cop visitada, amb l’autobús de nou a Amsterdam. Per optimitzar el bitllet de l’autobús fins i tot visitar altres poblacions del voltant es pot adquirir en el mateix conductor de l’autobús un bitllet que és diu Waterland tiquet que per 9€ (abril del 2011) es pot fer servir tantes vegades tot el dia com és vulgui per aquest sector d’Holanda. A tall d’anècdota, varem dinar a Volendam uns entrepans i petits recipients amb peix fregit (musclos, lluç, gambetes, calamars…) que venen a diferents establiments, tipus xurreries ambulants, que es pot trobar pel carrer principal. 

Com vaig llegir a un bloc, a mi tampoc em sembla que siguin viles d’ús quotidià vull dir que son habitatges tant perfectes, ordenats i nets que semblen més de cap de setmana o ús mercantil, no se si m’explico... no imagino a ningú vivint al poble espanyol de Barcelona?.

Un altre visita típica i que no ens varem perdre és la visita els molins Zaanse Schans. S'hi pot arribar amb diferents trens que surten de l’estació central d’Amsterdam. Només s’ha de tenir cura per que hi ha trens que no paren a totes les estacions. Allí si troba una bona mostra de diferents molins típics d’Holanda per diferents finalitats. Ara només es tracta d’un museu a l’aire lliure gratuït. Son molins que es varen portar de diferents llocs d’Holland expressament aquí per que es poguessin conservar i ensenyar, es a dir perpetuar.  

A l’entrada de la zona vas caminant i de sobte un pont et convida a entrar a una petita caseta-tenda d’un fabricant de formatges, el camí quasi sembla que t’obliga per que et porta cap allí. No estàs obligat a res però al final, txan, txan si no has comprat cap formatge ni altres productes et venen uns batuts mega ecològics que no n’hi de cap tipus i un assortiment de gelats que només trobes en tipus sandy de nata amb xocolata o nata i caramel… en fi una excusa per cruspir-te un “geladet”.


El dia que varem dedicar a Amsterdam, varem passar per la tarda pel barri Roig de passada... si, de passada, no era de nit que hi farem, però suficient per veure les “senyores que fumen” en els famosos aparadors amb un llumet vermell a sobre de l’article i que dona nom al barri. Res a dir, poder fins i tot mentre sigui controlat en tots els sentits una bona idea per evitar la prostitució descontrolada i en molts casos que donen peu a la practica obligada, sense reconeixement i drets laborals de cap mena. Vaig llegir que sembla hi ha noves expectatives especulatives per aquest barri, en fi poc a comentar, criticar o debatre sense més informació.

Com ja he comentat, els ciutadans d’Amsterdam no estan acostumats al bon temps i solet i quan aquest surt i la temperatura s’eleva una mica surten a gaudir del carrer i els parcs, molt nets i cuidats que hi ha per la ciutat. Nosaltres varem visitar Vondelpark i Oosterpark. Que guapos!. A Vondelpark i varem fer unes sessions de running matinal i posteriorment junt a Oosterpark una visita amb bicicleta i és que amb molta cura per que no estem acostumats al seu desordre, ordenat, fer un dia de ruta turística a sobre d’una bicicleta no tant sols et convida a viure la ciutat com ells la viuen si no fins i tot a fer del temps, una magnitud més controlable, vull dir que gaudeixes de la gratitud de moure’t en bicicleta i al mateix temps cobrir més espai en poc temps. Pots visitar la fira tipus “encants” on s’hi pot trobar de tot de segona o tercera o quarta mà des de monos de feina de la casa Ford que encara tenen petits restes de grassa fins a botes i roba militar de tota mena, vinils, penjadors, rellotges, en fi una autentica fira de ferralla i curiositats vintage. També es pot visitar un fantàstic mercat de la flors, places com la Dam o Waterlooplein (que per cert encara no se ben be quina es de les que varem visitar) i sobretot gaudir, si l’edat t’ho permet, de cervessetes a les moltes terrasses que pots trobar, sucs de fruita que al Xavi Bigordà el varen enamorar i la molta presencia de fruita a tot arreu.

Per menjar, cap problema. Restaurants de tota mena i menjar per tots els gustos, vegetarians, italians, argentins, Mcdonalds, Wok’s take away i una infinitat de possibilitats que dona per totes les butxaques, fins i tot d’altres més alternatives que no varem ni cercar, com segons sembla existeixen, restaurants okupes que ofereixen “jalamenta” per baix cost. No podem opinar.

Poder el bon temps va frenar-nos d’entrar en un dels molts coffe-shops on no tant sols hi pots trobar “porrets” si no altres encants que deixarem per aquesta futura i poder nova visita a la ciutat bohèmia dels colors.

Amsterdam va obrin les seves portes a noves maneres d’entendre la ciutat i cerca un equilibri entre la permissivitat i el tot s’hi val. Entre les rastres ecològiques i les rastres Llongueres, entre els okupes per dignitat i els okupes “de ara truco el papa que em falten peles”, entre una nova oportunitat i un com deia el PepeToni “supervivent”, entre un holandes i nou benvingut. Grans debats socials s’obren diàriament en aquesta ciutat on no fa tant era la meca del llibertinatge i ara creu que cal un entorn “més controlat”. Una de les moltes ciutats europees que obre les seves portes a tots aquells que tinguin quelcom oferir sense mirar colors, ni procedències, sense prejudicis, sense a priori diferencies... tots per viure amb certa llibertat, una llibertat que va ser la porta d’entrada i que ara cal establir nous punts de partida i nous punts d’arribada, molt a dir, poc a discutir, sense més dades...només concloure amb un M'ENCANTA AMSTERDAM!



dijous, 14 d’abril de 2011

els llums s'han apagat, han tret el pastís....

Bon dia a tothom.

"els llums s'han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets, els amics (...) que demani un desig, que demani un desig..."*

Avui m'he despertat a quarts de 5 i he començat a pensar en coses de la vida... :)))) i al final he pensat ostres ja que no pots dormir d'alguna cosa ha de servir aquesta matinada, doncs entrenar no em ve degust, el llit ja fa molts minuts que hi soc, cony doncs mira deixo la junta :)))).

I aquí estic escoltant els fantàstics Manel.

No se, fa quatre, cinc anys, per que el temps passa volant i no tinc ganes de comptar, que vaig decidir agafar la continuïtat de la junta de la secció de triatló del CN Terrassa. En aquells moments per mi va ser un repte que amb les noves incorporacions posteriors es va tornar un font d'enriquiment brutal.

Actualment tenim una secció que professionalment fins i tot, sota el meu parer gràcies a la junta i tots aquells membres de la secció que col.laboren cada un com pot, la fan quasi perfecta. Molts clubs on els seus treballadors si guanyen la vida ja voldrien tenir un eficiència i eficàcia com la que tenim en aquesta secció gràcies a la iniciativa, il.lussió i ganes de totes les persones implicades.

Per mi aquesta secció és i ha estat tant important, que quan obro l'ordinador el primer que faig es mirar si tinc algun correu de la secció... per cert no gaire difícil que no sigui així.

Doncs res mes que seguiré com qualsevol de vosaltres vinculat a la secció com un membre més i evidentment seguiré aportant els meus granets de sorra (butlletí, patrocinado i el que calgui i sigui possible...) per que si no fos així, gràcies a l'aportació de cada membre que te ganes de fer quelcom més que ser aquí, aquesta secció no existiria.

Respecta a la junta actual i sobretot a l'Isma només puc tenir paraules d'agraiment i admiració. He aprés moltíssim veient altres formes de fer, pensar, compartir, ha estat una gran font de coneixament, compartint quelcom. La gran sort de compartir experiències en esdeveniments com la de pertanya aquesta junta, es que a qui ningú te que demostrar res i tothom dona el que te sense res a canvi, senzillament per que vol i es en aquesta situació que surt la veritable essència del ésser humà.... donar-ho tot a canvi de res.

Una abraçada molt forta a tots.... i seguim compartint.

*Tema dels Manel "Aniversari"