dijous, 27 d’octubre de 2011

Halloween? i per què no Castanyada?


Benvolguts Srs

El meu nom és Xavier Aloy i sóc un client molt habitual del seu restaurant.

No ho sóc per casualitat, ho sóc pel servei atent i eficient que tenen (les persones), un menú molt variat i sobretot per l’esforç que porten a terme per que aquest ho sigui.

Dit això, aprofito que avui he vist que el dia 31 d’Octubre faran un menú especial “Halloween” per dir que no vindré aquell dia a dinar i fer arribar un cert malestar que sovint volia transmetre i avui ho faig per escrit.

Pot semblar “torrepebrots” i fins i tot “llepafils” però hi ha una cosa del seu establiment que a mi personalment em sap greu. La poca  sensibilitat que hem transmeten cap el català.

En un moment en que la nostra societat te una clara falta de valors i que a nivell estatal es pren la multiculturalitat d’una forma tant simplista és quan jo penso que aquells ciutadans de Catalunya que sentim la nostra llengua i cultura menyspreada ho hem de fer coneixia i més si es tracta d’un servei com el que vostès ofereixen.

El menú només el tenen en castellà i possiblement ho fan per ser pràctics, però a mi ho sento però em sap tant greu com que no hagin posat imaginació vers canviar la imatge de Halloween per la Castanyada, una festa que pot ser tant divertida com ho és aquesta (la castanyera, els panellets, els moniatos, les castanyes...).

Amb els seus treballadors jo parlo català i ells parlen castellà amb tota la normalitat del mon i així ha de ser la nostra societat per que hi ha coses que no es poden canviar i “poder” tampoc calen, però com a restaurant on hi venen tot tipus de client crec que haurien de ser més sensibles amb una llengua mil·lenària com és el català.

Soc nascut al 70 i vaig tenir molts problemes per tirar endavant les assignatures de idiomes (de tots els idiomes) ara en etapa adulta i davant la repressió mediàtica a la que es veu sotmesa la meva cultura, m’he tornat un activista passiu i actiu, passiu personalment esforçant-me a millorar el català, actiu per denunciar d’una vegada l’aculturament al que em sento sotmès constantment. Jo parlo i entenc el castellà, m’agradaria parlar i entendre millor l’anglès i encara m’agradaria més parlar altres molts idiomes, però em sap greu que de mica en mica jo no tingui opció a viure en aquell idioma que vulgui senzillament per que ser el castellà al igual que també em sap greu veure com es fomenta altres cultures en detriment de les nostres (Halloween, Castanyada, Papa Noel, reis, dia de la Rosa i Sant Valentí, etcètera). Amb aquests petits detalls tan idiomàtics com culturals si no som una mica exigents veurem com de mica en mica anem perdent la nostra identitat. A casa celebrarem el que els amics vulguin però sobretot també la castanyada.

Posar imaginació en temps de crisis com al que han demostrat amb el menú del dia 31 es molt lloable i es nota que treballen per donar un servei de qualitat però espero que també sentin el que vull transmetre quan em sento una mica maltractat vers a no tenir un menú en català i en un dia tant assenyalat un “menú de la castanyada”.

Atentament, un client quasi del tot satisfet!

dissabte, 8 d’octubre de 2011

El futur amb esperança.

Benvolgut Oriol Junqueras


Dono suport i tota la meva confiança en la teva persona i tots aquells que has escollit per portar a terme tot allò que sigui possible vers el nostre futur i el de la nostra nació.

Tinc l'esperança en un corredor del mediterrani com un fet més que Europa ens veu com l'única alternativa a una Espanya rància, proteccionista, intransigent i poc oberta a la realitat cultural de la península. Europa ho sap i ens tornarà la injustícia que ens vàrem veure sotmesos a la guerra de la Successió per interessos internacionals amb la responsabilitat que te de tirar endavant, alleugerant-nos d'aquest pes que no ens deixa evolucionar que és diu Espanya, tal i com la coneixem i està organitzada actualment, amb el compromís d'acostar-se a les nacions obertes a la realitat del mon, amb ganes de prosperar, de millorar, d'evolucionar.

Si per mi l'adéu de l'anterior direcció del partit va representar una renovació d'aire i esperança així com d'una total frustració per una manera de dirigir un pel autoritària i poc oberta als canvis i maneres de pensar, les eleccions del proper 20 de novembre son un pas més cap a un futur incert vers la nostra veritable essència com a nació però amb l'esperança que em dona que Europa i el resta del mon vegi Catalunya com un petit oasis d'una societat, la catalana, plena d'entusiasme i ganes de mirar endavant, una gent incansable, basada en la formació constant, mirant al futur del progrés, de les noves tecnologies, respectant els drets de la seva gent, vinguin d'on vinguin però disposades a respectar el que som i les nostres identitats, fonamentades per exemple en l'educació de les nostres escoles i l'àmbit familiar.

A Catalunya ens cal seny, ens cal proteccionisme, ens cal negociació, ens cal responsabilitat, ens cal prudència, ens cal treball, ens cal esforç, ens cal formació, ens cal més il.lussió, ens cal més coratge però sobretot ens cal seguir sentir que som el que som, no basat on hem nascut si no en el que sentim en el nostre cor, un poble que acull però que també necessita de la seva gent un respecta bidireccional i que tot i l'assetja al que estem sotmesos, mira cap endavant i troba sortida amb o sense l'ajuda d'aquells que només ens posen pals a la roda.

Tinc la gran sort, en moments de crisis de viure en un poble liderat per dos grans treballadors i recolzat per gent que estima el  seu, meu, nostre poble. En Joan Ballbè i la Mercè Rodó qui prenen com a base del seu treball i entusiasme els seus propis ideals, diferents en alguns aspectes però únics vers la comunitat que tan estimen i per l'igualtat social que tan respecten i vetllen. Portant a terme accions i projectes que de ben segur aixecaran no tan sols el nostre poble si no l'ànim i orgull que sentim els Ullastrellencs per ells i el nostre entorn.

Desitjo de tot cor, que el projecte iniciat es vegi recompensat i torni la il.lussió i confiança en un partit que precisa canvis però sens dubte ha de mantenir la base del seu origen per obtenir amb fets allò que sens va privar per la força.

En moments d'esperança i esforç, us faig arribar el meu total recolzament.


Atentament

Xavier Aloy Calaf.