dimarts, 16 de novembre del 2010

(avui 40…)

“Aquest hivern correré una altra marató en algun lloc del món.I l’estiu que ve participaré en una altre triatló. D’aquesta manera les estacions arriben i se’n van, i els anys passen de pressa. Jo faré un any més i deuré acabar una altre novel.la. Agafaré les tasques que se’m presentin i les aniré fent tan bé com sàpiga, una después de l’altra. Em concentraré en cada gambada, però alhora també intentaré pensar a més llarg termini, mirar el paisatge fin son m’arribi la vista. Al capdavall, sóc un corredor de llarga distància.

Els temps, les classificacions, el mue aspecto, el que digui la gent… tot plegat és secundari. Per a un corredor com jo, el més important és creuar la línia d’arribada, pel teu propi peu. Donar tot el que tens, aguantar el que hagis d’aguantar i saber que pots estar satisfet. Aprendre les lliçons concretes que t’ensenya cada error i cada èxit. (Encara que no siguin gaire importants, les lliçons sempre han de ser concretes.) I, amb el temps, a còpia d’acumular curses, arribar a un lloc que sembli que et pugui satisfer. (Si, és més aviat això)”

De què parlo quan parlo de córrer
Haruki Murakami
Ed. Empúries

2 comentaris:

  1. Una manera molt maca i natural d'explicar les sensacions que un pot tenir quan corre, i a la vegada definir un estil de vida!

    ResponElimina