diumenge, 23 de gener del 2011

1.Joan: Una gota d'oli dins un plat ple d'aigua


Mai us ha passat quan llegiu un llibre que us heu imaginat quina cançó s’escauria millor per aquell moment?. No us heu imaginat mai l’espai o escenari on succeeix l’acció o com son físicament els personatges?. De vegades és millor que corri la imaginació per que si ens ho donessin tot mastegat com en els relats visuals, part de l’encant escrit desapareixeria, però… i si ens estimulessin algun altre sentit?.

Enceto humilment la historia d’en Joan, jugant interectivament amb allò que s’escau a les nostres mans d’un mon virtual que el temps fa desapareixia substituït per altres noves dades…

Abans de començar la lectura cal estar registrat a Spotify. Per aquells que no coneixeu aquest espai, és un lloc on pots escoltar tota la música que et pots imaginar amb varies opcions de pagament o no…tot i això per escoltar la música que hi pots trobar no cal pagar res, això si de tant en tant escoltar quelcom de publicitat. Res traumàtic pel servei que dona.

Deixo l’enllaç per donar-se d’alta. https://www.spotify.com/en/get-started/


A l’escola mai havia estat l’escolli’t, el desitjat. Ningú comptava amb ell quan es feien els equips a l’hora del “pati” i sempre es trobava entre els últims, fins ser-ho del tot, per anar a un equip o l’altre a través d’aquell joc de dits entre els dos millors exemplars de la pilota entre els peus de la classe. Sempre les mateixes excuses, les preses per que s’acabava l’hora d’esbarjo o que els equips eren imparells si ell entrava en la elecció. Sempre, sempre, sempre igual fins que va assumir que ell havia arribat aquest mon per que hi havia d’haver-hi de tot.

Apartat en un racó d’aquell gran espai de petites alegries, en Joan acabava pensant que aquest mon no era fet per ell i només li quedava l’agre companyia de sentir-se sol  fins acabar un cop més a perdre’s entre les pàgines d’un llibre que l’allunyava de mica en mica de la realitat i el submergia en un desig de desconnexió idíl·lica de narracions d’assassinats cruels i despietades en les quals el Joan trobava la justícia que el mon real no li atorgava.

En Joan era fill únic, d’una família ben reduïda.

El Pare d’en Joan era un home amargat i malfet que maleïa cada matí quan es despertava. Treballava a una gran companyia exportadora de productes electrònics. Era enginyer superior especialista en recollir la merda dels altres, fins que un dia tornant cap a casa va decidir tirar-se al metro.

La mare que va quedar prenyada encara no sap com en edat prou avançada per pensar que allò que li regalimava entre les cames cada mes, havia deixat de fer-ho per que ja tocava. Va saber que el Joan arribava al mon el dia que va trencar aigües. La mare d’en Joan es va casar per que així ho marcava la vida. L’amor que només coneixia a través de les pel·lícules, era tan sols això, ficció. Ara es passava tot el dia assajada al sofà hipnotitzada davant la televisió, a estones rient i moltes altres  plorant fins que arribava el Joan i junts menjaven qualsevol cosa que de camí a casa, en Joan havia comprat a la tenda de precuinats.

El Joan va tenir amics fins que es va deixar de passar els treballs de l’escola.

Quan va arribar l’hora d’entrar a l’Universitat, ho va fer a la carrera de enginyeria de sistemes, per que és allí on millor es trobava i per que és allí on comença la seva veritable historia entre ordinadors, entre mons virtuals, entre personatges perfectament ideats a gust del consumidor.

A la fi el Joan, només volia deixar de ser una gota d’oli dins un gran plat ple d’aigua.

i per acabar de moment... Rufus Wainwright – Hallelujah




2 comentaris:

  1. Just love your article.I do invariably look over your web site for brand new articles.I am recently performing on associate app spotify student
    thats going awing and special because of you

    ResponElimina
  2. I am questioning that during this time you must deliver a try and this new app FMWhatsApp Apk Latest Version 2020 : which is now maximum trending app inside the global.

    ResponElimina