El meu poble és tant petit que... veig un futur ple d'esperança.

Noi… no em pensava que els polítics podessin arribar a fer-me emocionar.

Avui he tingut la sort d’escoltar a Montserrat Tura de prop i com em va passar fa un any amb el ex conseller Castells, ha estat un privilegi sentir aquells personatges que ens queden a la llunyania i a cop de crit de "cafetera" (mentre fem el cafè) caiem en l’error de titllar-los a tots “de iguals”.

Però hi ha un quelcom que sempre és present en les persones de bon fer i quan sents alguns d’ells en alguna entrevista ja t’arriba i més quan els avala els fets i la seva trajectòria com son la Montserrat.

Avui la Montserrat ha parlat de compromís, valors, humilitat, dedicació, treball… i això només ho pot dir algú que ha tingut un lloc de responsabilitat i que posteriorment encara ho pot recordar amb la cara ben alta, cosa que en el meu poble no tothom ho podrà dir i així la historia els recordarà.

En el meu poble tenim molta sort. Tot i la desesperació de veure un equip de govern, com l’actual CIU-UGO, que fan i desfan el present i futur del nostre poble sense escoltar-nos, ens queda la il·lusió de tenir dos partits encapçalats per dos persones com la Mercè i el Joan que si tot va be passaran a guiar-nos cap a un futur ple d’il·lusió. Avui he vist gratament un cop més que a les municipals els colors queden en un segon pla i passen per davant les persones. Unes persones compromeses com la Mercè i el Joan i tot un seguit d'homes i dones que els acompanyen en aquesta propera legislatura… si, si pel be de tothom com deia la Montserrat per i en be de tothom. Diuen que això son les politiques de les esquerres, jo fins avui no ho havia entès, poder per que a nivell polític molts s’han omplert la boca d’aquests ideals i quan ha tocat s’han quedat curts, molt curts, ratllant la mentida i poca vergonya.

A les darreres eleccions a la Generalitat de Catalunya, fins mitja hora abans d’anar a votar vaig dubtar. Jo era dels que per un moment vaig pensar que calia un canvi, poder influenciat per una direcció d’ERC que veia i veig, l'actual, autoritària, poc autocrítica i sense gaires ganes d’oferir una alternativa engrescadora, per un PSC que s'ha carregat una forma de fer i pensar i va decidir un cop més no deixar de ser un delegació d'un govern central que fa aigües per tot arreu… tant mateix ara des de la distancia, tot i seguir estant descontent amb els dirigents actuals ERC, dormo tranquil per no haver votat aquells que ara sembla no tenen gens clar el que varen prometre, mentre desil·lusionen aquells que hi van dipositar, encara que fos per un canvi, tota la confiança.... impost de successions, privatització de la medicina pública, retallada de serveis socials, etc, etc, etc.

El 22 de Maig tinc l’esperança que en el meu poble hi ha hagi un canvi, un canvi radical, que no tant sols m’il·lusioni abans d’hora si no fins i tot quan el canvi es faci realitat.

En el meu poble tenim molta sort per tenir gent com la Mercè i el Joan, per tenir gent amb  ganes de treballar, per tenir gent com els prou capaços de canviar la forma de pensar, de plantar cara a la por, de sortir al carrer, de revelar-se contra els que es creuen propietaris de tot allò que els envolta, per gent que esperem amb il·lusió que el govern actual passi a formar part del passat. Per que això passi cal que tots els ullastrellencs vagin a votar, cal assegurar que com fa quatre anys, RES EN PERPETUI EN AQUEST MAL SON… el sentit comú i sobretot els fets dels darrers quatre anys, faran el resta.

Mentre tant... a nivell nacional esperar amb esperança que en el futur les persones estiguin per sobre dels colors i en forma de llista lliure, votem les persones per sobre de les formes estrictament marcades per les formacions, de vegades sectàries, que tanquen les portes aquells que encara creuen que el mon pot canviar, que el canvi és possible (com canta Cesc Freixas) i el nostre egoisme doni lloc a un societat respectuosa amb les cultures i formes de pensar, escoltant, debatin, compartint, fent entre tots una gran comunitat.

Salut i força.

p.d. Gràcies Montserrat. Barcelona ha perdut una gran oportunitat.