aquelles petites coses...

Quan m'he despertat tenia la intenció d'anar a nedar, fer una mica el ronsu, poder anar a donar un tomb pel poble... he anat al bolet amb el Roc per que fes les seves necessitats i un cop allí l'he raspallat per treure tot el  pèl per que cofoi acabes de donar el tomb mentre movia la cua conscient de que guapo estava.

Camí de casa m'he trobat amb la comparsa (festa major d'Ullastrell) que dona el bon dia a tots aquells que encara son el llit, això eren les 10 del matí. Tot un exemple de com "matinar" amb dignitat, en fi, que he arribat a casa i m'ha vingut en ganes de seguir llegint el llibre que la Núria em va recomanar quan ara fa unes setmanes vaig acabar el Símbol Perdut del Dan Brown. El llibre en qüestió sembla que ha sigut tot un èxit arreu del mon de la novel.la policíaca. És un llibre del suec Las Kepler, anomenat l'Hipnotitzador, el llibre no l'escriptor. Doncs això que m'han tocat la 1del migdia llegint al llit, mentre la Núria navegava i el roc ara s'estira aquí, ara s'estira allà...

Tancar-se a casa de vegades les te aquestes coses. Tenim el privilegi de no sentir quasi cap cotxe, encara sentim ocells i ara després de la pluja d'aquests dies entre de bon matí una frasqueta impagable que m'ajudava embriagadorament a submergir-me dins una historia d'intriga barrejada amb problemes de tota mena i mes propers a la vida real que la fictícia dels propis personatges. La lectura és així. De vegades comences un llibre que no t'atreu, però segueixes donant-li una segona oportunitat, de vegades fins i tot com un acte d'obligació amb la finalitat de no rendir-te a la deixadesa i donar el llibre per acabat... deixar un llibre de vegades em dona la sensació que es com quelcom que no has acabat a la teva vida, poder un pel exagerat però si que et queda aquella percepció de no haver tingut la suficient paciència per afrontar el desenllaç del llibre, per que no fins i tot perdre una mica el respecta a l'escriptor.

No se que ens hi trobarem a la segona part del dia, però ja em dono per satisfet i no desitjo quelcom més... es quasi un estat ideal, aquell que trobem amb aquelles petites coses de la vida que fan de cada moment un instant especial i que sovint venen quan menys t'ho esperes.

Joan Manuel Serrat. Aquellas pequeñas cosas

Joan Manuel Serrat. Aquelles pequeñas cosas.