dissabte, 14 d’agost del 2010

restaurant l'Attic de Barcelona


Terrassa del restaurant Attic de Barcelona.
Ahir vam anar a sopar a Barcelona al restaurant l'Attic.

Ubicat a la rambla de Catalunya ben a prop de la mateixa plaça, l'Attic és un restaurant decorat del que se'n diu modern, llavors quan cerques t'assabentes que la decoració és d'un tal Dani Freixes, es a dir que te renom sembla, poder per això et deus trobar amb petits detalls que s'agraeixen. A mode d'exemple una cortina de culleres i forquilles que t'acompanyen a mesura que puges per l'escala, doncs el restaurant te diverses plantes on fins i tot si demanes taula amb temps et permet sopar a la terrassa, com va ser el cas. Només el lloc, convida a provar-ho i fins i tot quedar prou be si portes algú per primera vegada...

Va ploure. Teníem taula reservada a la terrassa (mireu la pàgina que hi ha una fotografia dinàmica 360º), ara be tot s'ha de dir, que ja ho tenen previst per poder sopar dins el restaurant si no et sents còmode sota uns porxos prou preparats per no mullar-te, excepte evidentment si fa vent.

Els plats van entre els 8 € i els 17€. No és el mateix menjar tres daus de foi-gràs (fuá) que uns raviolis amb salsa de nècora, o pollastre una salsa amb nom japonès o vietnamita i un grapat arrós que tres medallons de filet, en fi que sense entrar a valorar el per què del preu i si s'escau la diferencia, la veritat es que un pot sopar mirant molt el que consumeixes entre 20 i 40€ per persona. Per exemple, tres plats de primer a compartir, allò que se'n diu per provar de tot, un segon per cap, dos postres, una ampolla de vi, dues d'aigua (de 500 ml), una mica de pa amb tomàquet, tres panets rodons i un cafè, 33€ per cap. Segueixo sense valorar si es car o no.

Ara be hi ha detalls que quan parles d'aquests preus sobten, per exemple el fenomen pa. Per quina raó et cobren el pa ja sigui per ració o per unitat?. Si es evident que el pa és un acompanyament important per alguns als nostres àpats i tradicionalment no s'ha cobrat, no entenc per que a mesura que ens anem tornant "moderns" es cobra i més encara quan estàs parlant de menjar a la carta, no te'l deixes i el més remarcable no aporta cap feina extra que tant sols deixar-lo a sobre el "platet" però és igual, encara que el torressin i el suquessin amb tomàquet, aquest és un dels detalls que acaben deixant un petit regust amarg a la vetllada, doncs encara que "poder" ja que surts no miris amb detall aquest fet, es evident que dins el context, et reprimeixes per por a pagar més per un panet que per un plat de raviolis. Lleig!. No m'imagino ningú en un lloc com aquest demanant una amanida i acabant de fer l'àpat amb pa, només per que es gratuït.

El vi. Un altre tema que també vam comentar per sobre. Renoi, el marge que li carreguen es impresionant, sobretot si de tant en tant ets aficionat a comprar-ne i veus que de vegades i carreguen fins a un 200%. Tant mateix, cal a dir que tenen un bon sortit de vins d'arreu de la península i per sort, també de diferents zones de Catalunya. El vi que vàrem triar, com no soc un expert, a mi em va estar prou be i no valoraré el preu per evitar entrar en la discussió de... coi clar per aquest preu!, només dir que hi havia vins de 6€ a més de 25 o 30€.

En fi, la veritat es que l'objectiu del sopar era compartir-lo amb els amics Eugènia i Manel, parlar d'allò i l'altre i gaudir-ho fins ben entrada la nit i això per mi ja paga qualsevol inversió feta en l'àpat. 

Tornar-hi. Això es el que en el fons determina la nota d'un lloc on has estat... no se si val la pena, "l'esforç" del desplaçar-te, el que pagues, l'entorn, poder fins i tot si s'escau serà més determinant la companyia i l'oportunitat de visitar un restaurant especialment ubicat. Es a dir davant la pregunta... hi tornaries? La resposta seria... home... i llavors la conclusió és ,no ha estat malament, no hem estat mal servits, però aquest homeeee, alguna cosa deu voler dir, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada